Història de la Unió
L'any 2011 la Unió Vilanovina celebrà el segle i mig de la seva fundació i tanmateix establir amb exactitud l'any de l'esdeveniment no deixa de ser una qüestió certament polèmica, perquè en la dilatada història de l'entitat s'han anat commemorant les efemèrides amb criteri diferent segons la generació que li ha tocat viure-ho.
Així, les Noces d'or es celebraren el 1909, les de Platí el 1936 i el centenari el 1958. Fent l'extracció dels anys corresponents a cada celebració en resulten tres anys diferents: 1858, 1859 i 1861. Per embolicar-ho més encara, a l'estendard fundacional, que l'entitat conserva i on apareix el nom de La Unión Villanovesa, apareix brodat també l'any de 1862. L'hipotètic desgavell s'explica perquè la implantació a Vilanova i la Geltrú del moviment fundat per Anselm Clavé va ser gradual.
Aquest procés està ben documentat en el llibre que es va editar l'any 1936 a l'impremta del Diari de Vilanova titulat Historial de la societat “L'Unió Vilanovesa” en motiu de les seves noces de platí. El volum, editat per la pròpia entitat, consta de cent trenta pàgines, amb moltes il·lustracions i tanmateix no hi consta el nom de l'autor. Ara sabem que tant l'acurada i rigorosa investigació com la redacció del text són obra de Pere Colomer i Soler (1882-1967), sindicalista, estudiós i aficionat del teatre a més de soci de l'entitat i membre de la comissió organitzadora de l'aniversari, el qual es celebrà els dies 3, 4 i 5 de juliol de 1936, amb un esplèndid programa recollit en l'esmentada publicació.
L'indiscutible criteri de Colomer, fruit de la seva recerca, és el que estableix la data de 1861 com la de la fundació de la societat, tot i que portava un altre nom (Orfeón Villanovés). Posteriorment, al 1863 es va adoptar el de Unión Villanovesa. Pere Colomer deixa clar, però, que eren les mateixes persones les que donaven continuïtat al projecte, mentre que altres temptatives claverianes fetes en anys anteriors van ser inconnexes entre elles pel què fa a la perpetuació, malgrat que aquestes apreciacions no es van tenir en compte en el centenari a l'any 1958, com no s'havien considerat o es desconeixien en les noces d'or de l'any 1909.
No és necessari fer un seguiment detallat de la societat coral claveriana, coneguda popularment com El Coro, en la seva dilatada trajectòria. Si cal fer constar, però, que en el primer mig segle la societat va ocupar en lloguer o re-lloguer diversos locals, des de la reunió fundacional al Gran Cafè de la Reunion, en els baixos de l'edifici conegut com “La Galera”, situat a la cruïlla dels carrers Sant Gervasi amb Cervantes (nord-llevant ocupant tota l'illa fins als carrers de la Mercé i Artesans). El cor fou dirigit per una llarga nòmina de músics, que consten per ordre cronològic gravats a la pedra en el monòlit dedicat a Anselm Clavé que es troba al bell mig de la plaça Pau Casals. D'aquest període cal remarcar la vinculació que l'entitat tingué en la biografia del gran músic vilanoví Eduard Toldrà i Soler (1895-1967), el qual a l'edat de set anys hi donà el primer concert de violí de la seva vida, amb l'avinentesa que el seu pare, Francesc Toldrà i Carbonell, era llavors el director de la massa coral.
En la història de la societat s'hi poden apreciar també molts períodes de crisi, però de les que sempre se n'ha sortit i amb projecció. Un moment crucial d'aquests va ser el canvi de paradigma que es va produir al país i molt especialment a la ciutat de Vilanova arran de la depressió posterior a la pèrdua de Cuba i Filipines. A la primera dècada del segle XX van desaparèixer o es van transformar gairebé totes les societats recreatives de la ciutat. La Unió Vilanovesa va estar també apunt de ser liquidada. Va ser llavors que va canviar un cop més de local i, després d'uns mesos d'interinitat al carrer del Jardí, passà a ocupar el 1914 una part de l'esplèndid equipament del desaparegut Centro Artesano, conegut popularment com L'Artesà a la rambla Principal, cantonada Col·legi. El local, amb teatre, un ampli cafè i un espaiós jardí, l'havia arrendat un empresari del cinema amb el propòsit de transformar el teatre en saló de projeccions que s'anomenà Cine Diana. Les dependències no ocupades pel saló de cinema l'empresa les sub-arrendà a la Unió Vilanovesa. A l'entresòl, amb els anys s'hi adequà una sala com a biblioteca pública, que va donar un caire ateneista a la tradicional vocació coral i recreativa de la societat.
La Unió Vilanovesa va ser una de les poques societats que van sobreviure al cop d'estat de 1936, perpetrat tan sols uns dies després de la celebració de les seves noces d'or, i a la nova situació creada després del triomf dels colpistes. Mentre el “nou ordre” va liquidar l'entramat associacionista del temps de la Segona República i també anteriors, els cors claverians foren tolerats i s'encabiren en l'estratègia del nou règim. D'aquesta manera la Unió Vilanovesa es convertí en una de les poques associacions laiques (és a dir no eclesiàstiques) que varen quedar a la ciutat un cop passada la guerra.
Per això, quan a l'any 1958, coincidint amb la celebració, com s'ha dit, del centenari de l'entitat, es va fer la primera sortida oficial posterior al 1936 de les Comparses del Carnaval, llavors rebatejat com a “Fiestas de Invierno”, “El Coro” va ser una de les cinc societats que van fer comparsa.
Tres anys abans, el 1955, s'havia fet una àmplia reforma del Cine Diana i posteriorment l'empresari va edificar al jardí contigu un nou cinema, el Villamar, en un període tèrbol tant pel què fa a les pressions de l'empresa com en el capteniment dels responsables de la societat. En tot cas, aquesta va haver d'afrontar una altra temptativa de desnonament (la primera ja l'havia superat el 1924 després de dos anys de plets amb un anterior empresari del cinema). Finalment es va arribar a un acord amb la inauguració d'un nou local, en un espai més reduït a l'entresòl de l'edifici, a l'octubre de 1964, que disposava de cafè i una secretaria. El “Coro” va continuar amb les seves caramelles i la vida social.
Un altre fet transcendent va ser la incorporació a la Unió Vilanovesa, a l'any 1973, de la recent formada colla castellera dels Bordegassos de Vilanova i amb ella joventut i empenta. Molts castellers s'integraren a la massa coral, que ven aviat es convertí en un cor de veus mixtes. D'altra banda “el Coro” es va convertir llavors en una de les entitats punteres en la dinamització i la renovació del Carnaval després del llarguíssim periple de les restriccions del franquisme.
El Coro amb la incorporació dels Bordegassos va agafar una empenta important i va actuar en diversos fronts més enllà de l’activitat castellera i musical, va consolidar una potents secció esportiva fundadora del trofeu Primavera i múltiples activitats en el camp cultural i social. Hem parlat del Carnaval però també es va incorporar a la Comissió de Recerca i Cultura popular assumint alguns del seus membres la responsabilitat de portar el Drac a l’any 1979, responsabilitat que es manté fins el moment. En aquest període de temps va treure algues publicacions com “Xut” i “Xiulet” que després es transformaren amb la publicació oficiosa de l’esmentat Trofeu Primavera així mateix va publicar “El Coro” revista de caire social amb molta precarietat però amb interès en el context del moment. Potser, però, la publicació més important va ser “Gralla” que apareixia coma circular de la Secció Folklòrica de la Societat Coral la unió Vilanovina. La publicació animada per en Xavier Orriols i la Paquita Roig és un dels referents inicials , parlem de l’any 1976, de la recuperació d’una part de la cultura popular de la nostra ciutat. Així mateix es va participar activament en l’organització a la nostra ciutat de les jornades del Congrés de Cultura Catalana.
La convocatòria de les eleccions municipals de l’any 1979 les primeres democràtiques desprès de la guerra civil va fer que alguns dels associats formessin part de les candidatures municipals i la normalització de la vida dels partits polítics va portar també que hi hagués una certa recessió de la vida associativa ja que la presència a les entitat tenia també una vessant política. Aquest fet junt amb un certa crisi de model va fer que es plantegés la reflexió d’associar-se amb alguna altra entitat per fre front a la crisi i rendibilitzar, espais, recursos i associats. Desprès de llargues converses el Coro es fusionà amb la Societat l’Acord, donant pas a una nova entitat hereva de l’antic Coro amb les aportacions d’un nou model d’associacionisme que aportava l’Acord.
A partir d’aquí es va iniciar un època de fortíssima activitat a tots els nivell. Amb l’adquisició d’un local. La Unió Vilanovina va convertir-se en un model i referent local, participant activament en tots els esdeveniments de la ciutat i essent promotora de molts d’ells. Dissortadament un cert esllanguiment de la vida social i les reiterades denúncies d’una veïna van portar a que s’hagués de clausurar el local per ordre judicial. Restant l’entitat en una mena de letargia activa que ens ha de permetre en la celebració del 150 anys renéixer adequant-nos a la realitat del moment i a les necessitats lúdiques i socials dels nostres associats.
Vilanova i la Geltrú, gener del 2011.
